Nadal i crisi

Serà que el Nadal s'avança perquè com que estem en crisi així tenim "més temps" per gastar en regals, decoració, menjar... i així no ho hem de fer tot a darrera hora i la despesa és menys evident?

Darreres cavil·lacions

No em puc estar de deixar la meva opinió sobre el senyor (per dir-li d'alguna manera) ministre d'Educació. És que aquest bon home no sap obrir la boca i no dir una bestiesa? Sincerament, cada vegada que diu res, es posa en evidència la seva ineptitud i el seu pensament feixista.

Sóc de les que pensa que cal una reforma educativa que sigui veritablement eficaç i eficient. I sóc conscient, perquè hi treballo en el sector, que s'han desaprofitat molts recursos en els darrers anys. També comprenc que estem en recessió i que cal retallar despeses. Tanmateix, dubto molt que amb la LOMCE les coses variïn gaire.

Per a mi, el veritable problema està en els canvis socials que hem viscut en les darreres dècades. No vull dir que el progrés en l'avanç de l'alliberament de la dona sigui un problema en sí, però sí que ho són les conseqüències del fet que la dona surti de la llar. Òbviament, n'estic a favor de la igualtat d'oportunitats i de la desaparició de les discriminacions a tots els nivells. Però siguem francs, en els darrers anys, pare i mare treballant fora de casa, quan no estant separats i matant-se entre ells. I els nens? Qui se n'ocupa? Qui se'n fa càrrec? És que l'escola ho ha de fer tot?

Sembla que com els dos pares treballen fora de casa, quan tornen de la feina estan massa cansats per fer cas als seus fills. I així ens va... No fa gaire vaig llegir un article que explicava que a Finlàndia els pares són plenament conscients que el seu paper és fonamental a l'hora d'educar els seus fills. Això no treu que els docents estiguin molt ben valorats (de fet, només poden ser professors aquells que obtenen millors qualificacions al seu expedient) i gaudeixin d'un estatus reconegut. A Finlàndia els pares saben que cada tarda s'han d'estar pels seus fills, els han d'atendre i ajudar en les tasques escolars i d'aprenentatge.

Aquí és impensable que això passi a totes les nostres llars... Per cada pare preocupat, i sent optimistes, n'hi ha nou que passen olímpicament o es desentenen. Perquè estan cansats, perquè estan preocupats per altres coses, perquè no tenen ganes.

En resum, el que vull dir és que crec que una reforma educativa que no contempli l'obligació dels pares a fer-se càrrec dels seus fills, no servirà de gaire. Tindrem les mateixes taxes de fracàs, si fa no fa. I sinó, temps al temps. De ben segur que si hi hagués una llei que imposés multes per cada assignatura suspesa sense justificació evident, molts pares s'espavilarien i fotrien canya perquè els seus fills estudiessin.

No es surt d'una crisi sense canviar els plantejaments que l'han provocada. Sense esforç, no hi ha guanys.